Ficha Asignatura - FRUTICULTURA ESPECIAL - Curso 2011/2012
 
   
Ficha Asignatura - Curso 2011/2012           
 
FRUTICULTURA ESPECIAL
    Anterior 
 Curso Académico  2011/2012 
 Siguiente    
 
Nombre de Asignatura Código CT CP CTOT
FRUTICULTURA ESPECIAL 5368 4,5 3 7,5
Tipo Optativa Cuatrimestre Primero Curso 5
Descripción Cultivo de especies tolerantes a medios salinos. Frutales de zonas áridas. Elementos de fruticultura especial
Departamento Producción Vegetal y Microbiología
Área PRODUCCIÓN VEGETAL
Titulación SEGUNDO CICLO DE INGENIERO AGRÓNOMO
Centro ESCUELA POLITÉCNICA SUPERIOR DE ORIHUELA
Lengua(s) de impartición

Profesorado
Nombre e-mail Responsable Teoría Práctica
HERNANDEZ GARCIA, FRANCISCA   X X
MELGAREJO MORENO, PABLO X X X


Próximas Clases
No se han establecido
Informació Acadèmica
   
Objectius globals de l'assignatura
1.- Conéixer la problemàtica, situació, interés i posiblilidades dels fruiters de zones àrides i semiáridas, estudiats en el programa, en el Sud-est, Espanya i en el Món.
2.- Coneixement de les exigències ecològiques i factors limitadors típics per a les espècies estudiades.
3.- Conéixer les peculiaritats de la morfologia, anatomia, fisiologia i sistemàtica de les espècies estudiades.
4.- Dins de cada una de les espècies i varietats més importants a Espanya, les seues característiques i la seua distribució.
5.- Coneixement dels criteris-base de selecció de varietats i patrons.
6.- Coneixement de la influència de determinats factors naturals en les espècies estudiades.
7.- Coneixement de les peculiaritats de la defensa fitosanitària en les espècies estudiades.
8.- Coneixement dels fonaments i tècniques de les millores de caràcter físic, químic i biològic del sòl així com els elements utilitzats, en les espècies o grups d'espècies més importants.
9.- Coneixement de les tècniques de control dels factors climàtics i de defensa contra els adversos, en les espècies o grups d'espècies més importants.
10.- Coneixement dels fonaments i tècniques de preparació, conservació i treball del sòl, en les espècies o grups d'espècies més importants.
11.- Coneixement dels fonaments de les relacions sòl-aigua-planta i les tècniques de mesurament i control de la humitat del sòl, reg i drenatge, en les espècies o grups més importants.
12.- Coneixement dels fonaments i tècniques de multiplicació i reproducció vegetal, en les espècies o grups d'espècies més importants.
13.- Coneixement dels fonaments i tècniques de la recol·lecció, transport, emmagatzemament, conservació i obtenció de productes derivats, si és el cas, en cada una de les espècies estudiades.
14.- Coneixement de les peculiaritats específiques i condicions d'aplicació de les tècniques de control del creixement.
15.- Capacitat per a analitzar, diagnosticar i avaluar cuantitatívamente i cualitatívamente les situacions agronòmiques concretes i aplicar el seu eventual tractament.
16.- Capacitat per a realitzar estudis que exigisquen un plantejament, disseny i metodologia experimental i plantejament de noves investigacónes en les espècies estudiades.

Objectius globals teoria
1.-Conéixer la problemàtica, situació, interés i posiblilidades dels fruiters de zones àrides i semiáridas, estudiats en el programa, en el Sud-est, Espanya i en el món.

2.- Conéixer les peculiaritats de la morfologia, anatomia, fisiologia i sistemàtica de les espècies estudiades.

3.- Capacitat per a analitzar, diagnosticar i avaluar cuantitatívamente i cualitatívamente les situacions agronòmiques concretes i aplicar el seu eventual tractament.
Temes teoria (Continguts)
TEMA 1: PLANTEJAMENTS PREVIS.
1.- INTRODUCCIÓ. 2.- EVOLUCIÓ DELS CULTIUS DE ZONES ÀRIDES I SUBTROPICALS A ESPANYA.. 3.- ORIGEN. 4.- IMPORTÀNCIA ECONÒMICA. 5.- IMPORTÀNCIA DELS CULTIUS DE ZONES ÀRIDES I SUBTROPICALS PER AL LLEVANT ESPANYOL.

TEMA 2: EL GRANAT I: MORFOLOGIA I FISIOLOGIA.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Tronc. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 3.- FISIOLOGIA. 3.1.- Creixement. 3.2.- Floració i fructificació. 3.3.- Aspectes d'interés en la fisiologia del granat. 4.- ECOLOGIA DEL GRANAT.

TEMA 3: EL GRANAT II: MATERIAL VEGETAL I CULTIU.
1.- MATERIAL VEGETAL. 1.1.- Patrons. 1.2.- Varietats. 2.- PROPAGACIÓ. 2.1.- Propagació per llavor. 2.2.- Multiplicació asexual. 2.2.1.- Multiplicació per capficament. 2.2.2.- Multiplicació per estaqueta. 2.2.3.- Empelt. 3.- NECESSITATS D'AIGUA. 4.- NECESSITATS D'ELEMENTS FERTILITZANTS. 5.- PLANTACIÓ. 5.1.- Preparació del terreny. 5.2.- Abonat de fons. 5.3.- Marco de plantació. 5.4.- Plantació. 5.5.- Reg de plantació. 6.- CULTIU. 6.1.- Labors de cultiu. 6.2.- El no cultiu. 6.3.- Aclareo de fruits.

TEMA 4: EL GRANAT III: ALTRES LABORS DE CULTIU.
1.- CONDUCCIÓ O PODA DEL GRANEU1.1.- Poda de formació. 1.2.- Poda de producció. 1.3.- Poda de rejoveniment. 2.- PLAGUES, MALALTIES I FISIOPATIES. 2.1.- Plagues. 2.2.- Malalties. 2.3.- Tractaments fitosanitaris. 2.4.- Fisiopaties. 2.5.- Altres accidents.3.- RECOL·LECCIÓ.3.1.- Sistemes de compravenda del producte. 3.2.- Època de recol·lecció.3.3.- Mètode de recol·lecció.3.4.- Rendiments.

TEMA 5: EL GRANAT IV: INDUSTRIALITZACIÓ I COMERCIALITZACIÓ.
1.- PROCÉS DE MANIPULACIÓ. 1.1.- Descripció del procés de manipulació. 1.2.- Conservació frigorífica. 1.3.- Alteracions durant la conservació. 1.3.1.- Malalties fúngicas. 1.3.2.- Alteracions fisiològiques. 2.- NORMA DE QUALITAT PER A GRANADES: 2.1.- Necessitat elaboració d'una nova norma. 2.2.- Paràmetres a considerar. 3.- COMERCIALITZACIÓ. 3.1.- Comerç interior. 3.2.- Comerç exterior. 4.- INDUSTRIALITZACIÓ, USOS I PRODUCTES DERIVATS. 4.1.- Composició química dels fruits i interés de la corfa. 4.2.- Aplicacions alimentàries. 4.2.- Aplicacions dietètiques i terapèutiques. 4.3.- Aplicacions industrials. 4.5.- Altres aplicacions. 5.-RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA GRANADA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 6: LA FIGUERA I: MORFOLOGIA, FISIOLOGIA I ECOLOGIA.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Tronc. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 3.- FISIOLOGIA. 3.1.- Repòs i necessitats de fred hivernal. 3.2.- Creixement. 3.3.- Floració i fructificació. 3.4.- Activitat fotosintètica. 3.5 Formació de laticífers. 3.6.- Altres aspectes d'interés en la fisiologia de la figuera.. 4.- ECOLOGIA DE LA FIGUERA. 5.- FENOLOGÍA DE LA FIGUERA

TEMA 7: LA FIGUERA II: MATERIAL VEGETAL I CULTIU.
1.- MATERIAL VEGETAL. 1.1.- Patrons. 1.2.- Varietats. 2.- CONSIDERACIONS SOBRE MERCATS, VARIETATS I POSSIBILITATS D'EXPANSIÓ. 3.- PROPAGACIÓ. 3.1.- Empelt. 3.2.- Entatxat. 4.- NECESSITATS D'AIGUA I DE FERTILITZANTS. 5.- PLANTACIÓ. 5.1.- Preparació del terreny. 5.2.- Abonat de fons. 5.3.- Marco de plantació. 5.4.- Plantació. 5.5.- Reg de plantació. 5.- CULTIU. 5.1.- Labors de cultiu. 5.2.- El no cultiu. 6.- CONDUCCIÓ O PODA DE LA FIGUERA. 6.1.- Poda de formació. 6.2.- Poda de producció. 6.3.- Poda de rejoveniment. 7.- PLAGUES, MALALTIES I FISIOPATIES. 7.1.- Plagues. 7.2.- Malalties. 7.3.- Tractaments fitosanitaris. 7.4.- Fisiopaties. 7.5.- Altres accidents. 8.- RECOL·LECCIÓ. 8.1.- Tècniques de maduració. 8.2.- Èpoques de recol·lecció. 8.3.- Mètode de recol·lecció. 8.4.- Rendiments. 9.- PROCÉS DE MANIPULACIÓ. 9.1.- Descripció del procés de manipulació. 9.2.- Conservació frigorífica. 9.3.- Alteracions durant la conservació. 10.- COMERCIALITZACIÓ. 10.1.- Comerç interior. 10.2.- Comerç exterior. 11.- RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA FIGUERA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 8: LA FIGUERA DE PALA.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Tronc. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 3.- METABOLISME FOTOSINTÈTIC DE LA FIGUERA DE PALA. 4.- EL MIG ECOLÒGIC. 4.1.- Clima. 4.2.- Sòl. 5.- EL MATERIAL VEGETAL. 6.- CULTIU 6.1.- Plantació. 6.2.- Labors de cultiu. 6.3.- Regs i fertilització. 6.4.- Poda. 6.4.1.- Poda de formació. 6.4.2.- Poda de fructificació. 6.4.3.- Poda de rejoveniment. 6.5.- Estirat fruits. 6.6.- Recol·lecció i rendiments. 7.- PLAGUES I MALALTIES. 8.- APROFITAMENTS. 8.1.- Producció de biomassa. 8.3.- Alimentació del ramat. 8.4.- Alimentació humana. 8.4.- Aprofitaments industrials. 9.- RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA FIGUERA DE PALA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 9: LA PALMERA DATILERA.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Tronc. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 4.- EL MIG ECOLÒGIC. 4.1.- Clima. 4.2.- Sòl. 5.- EL MATERIAL VEGETAL. 5.1.- Propagació. 5.2.- Varietats. 6.- CULTIU 6.1.- Plantació. 6.2.- Labors de cultiu. 6.3.- Regs i fertilització. 6.4.- Poda i altres labors de neteja. 6.5.- Aclareo de xanglots i de fruits. 6.6.- Recol·lecció i rendiments. 7.- PLAGUES I MALALTIES. 8.- APROFITAMENTS. 8.1.- Alimentació humana. 8.1.1.- Maduració artificial 8.2.- Alimentació del ramat.8.3.- Aprofitaments industrials i ornamentals. 9.- RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA PALMERA DATILERA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 10: LA GARROFERA.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Tronc. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 4.- EL MIG ECOLÒGIC. 4.1.- Clima. 4.2.- Sòl. 5.- EL MATERIAL VEGETAL. 5.1.- Propagació. 5.2.- Patrons i varietats. 6.- CULTIU 6.1.- Plantació. 6.2.- Labors de cultiu. 6.3.- Regs i fertilització. 6.4.- Poda.. 6.6.- Recol·lecció i rendiments. 7.- PLAGUES I MALALTIES. 8.- APROFITAMENTS. 8.1.- Alimentació animal. 8.1.1.- Fruit sencer 8.1.2.- Polpa de garrofa. 8.1.3.- Gèrmens de garrofa. 8.2.- Aprofitaments del garrofín. 8.3.- Aprofitaments forestal i ornamental. 8.3.- Aprofitaments industrials i ornamentals. 9.- RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA GARROFERA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 11: LA TAPENERA.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Troncs. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 4.- EL MIG ECOLÒGIC. 4.1.- Clima. 4.2.- Sòl. 5.- EL MATERIAL VEGETAL. 5.1.- Propagació. 5.2.- Patrons i varietats. 6.- CULTIU 6.1.- Plantació. 6.2.- Labors de cultiu. 6.3.- Regs i fertilització. 6.4.- Poda.. 6.6.- Recol·lecció i rendiments. 7.- PLAGUES I MALALTIES. 8.- APROFITAMENTS. 8.1.- Tápenas. 8.2.- Gemmes. 8.3.- Tiges tendres. 8.4.- Aprofitament industrial i comercialització. 9.- RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA TAPENERA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 12: EL GINJOLER.
1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu per a la zona. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 2.1.- Arrel. 2.2.- Tronc. 2.3.- Rovells. 2.4.- Fulls. 2.5.- Flores. 2.6.- Frutos. 4.- EL MIG ECOLÒGIC. 4.1.- Clima. 4.2.- Sòl. 5.- EL MATERIAL VEGETAL. 5.1.- Propagació. 5.2.- Patrons i varietats. 6.- CULTIU 6.1.- Plantació. 6.2.- Labors de cultiu. 6.3.- Regs i fertilització. 6.4.- Poda.. 6.6.- Recol·lecció i rendiments. 7.- PLAGUES I MALALTIES. 8.- APROFITAMENTS. 11.- RESUM SOBRE EL CULTIU DEL JINJOLEROY ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

TEMA 13: LA JOJOBA.

1.- INTRODUCCIÓ. 1.1.- Importància del cultiu. 1.2.- Referències històriques. 1.3.- Origen i sistemàtica. 2.- MORFOLOGIA. 4.- EL MIG ECOLÒGIC. 4.1.- Clima. 4.2.- Sòl. 5.- EL MATERIAL VEGETAL. 5.1.- Propagació. 5.2.- Patrons i varietats. 6.- CULTIU. 6.1.- Plantació. 6.2.- Labors de cultiu. 6.3.- Regs i fertilització. 6.4.- Poda. 6.6.- Recol·lecció i rendiments. 7.- PLAGUES I MALALTIES I FISIOPATIES. 8.- APROFITAMENTS. 9.- RESUM SOBRE EL CULTIU DE LA FIGUERA I ANÀLISI DE LES SEUES PERSPECTIVES.

Unitats docents
Unitat docent de cultiu lleyonsos
Objectius globals pràctica
1.- Que l'alumne/a siga capaç d'identificar les distintes espècies fruiteres.

2.- Que l'alumne conega i siga capaç de realitzar la caracterització morfològica, organolèptica i química de les distintes espècies fruiteres de zones àrides.

3.- Que conega les tècniques de HPLC
Pràctiques
PRÀCTIQUES DE CAMP (1,5 CRÈDITS):

PRÀCTICA NÚM. 1: VIATGE DE PRÀCTIQUES PER A VISITAR DISTINTES PLANTACIONS COMERCIALS DE FRUITERS DE ZONES ÀRIDES: GRANAT I FIGUERA, . (5 h). En el termini d'una setmana, després de finalitzar el viatge, els alumnes presentaran un resum de la pràctica amb dibuixos sobre els òrgans vegetatius i fructífers d'estes espècies.

PRÀCTICA NÚM. 2: VIATGE DE PRÀCTIQUES PER A VISITAR DISTINTES PLANTACIONS COMERCIALS DE FRUITERS DE ZONES ÀRIDES: TAPENERA, JOJOBA I GINJOLER (5 h). En el termini d'una setmana, després de finalitzar el viatge, els alumnes presentaran un resum de la pràctica amb dibuixos sobre els òrgans vegetatius i fructífers d'estes espècies.

PRÀCTICA NÚM. 3: VIATGE DE PRÀCTIQUES PER A VISITAR DISTINTES PLANTACIONS COMERCIALS DE FRUITERS DE ZONES ÀRIDES: FIGUERA DE PALA, PALMERA DATILERA I GARROFERA (5 h). En el termini d'una setmana, després de finalitzar el viatge, els alumnes presentaran un resum de la pràctica amb dibuixos sobre els òrgans vegetatius i fructífers d'estes


PRÀCTIQUES DE LABORATORI (1,5 CRÈDITS):

Les pràctiques següents es realitzaran entre laboratori i camp de pràctiques ubicat en el mateix Centre.

PRÀCTICA NÚM. 4: INFLUÈNCIA DE LES ESTRUCTURES PRODUCTIVES EN LA RECOL·LECCIÓ. TÈCNIQUES DE RECOL·LECCIÓ (1¿5 h).

PRÀCTICA NÚM. 5: EMPELTS I ALTRES TÈCNIQUES DE PROPAGACIÓ EN FRUITERS DE ZONES ÀRIDES (1¿5 h).

PRÀCTICA NÚM. 6.- CARACTERITZACIÓ DE LLAVORS DE JOJOBA I DETERMINACIÓ DEL SEU RENDIMENT EN GREIX (3 h).

PRÀCTICA NÚM. 7.- CARACTERITZACIÓ MORFOLÒGICA I QUÍMICA D'UN DELS FRUTOS ESTUDIATS. (3 h).

PRÀCTICA NÚM. 8: DETERMINACIÓ DE LA COMPOSICIÓ EN SUCRES I ÀCIDS ORGÀNICS PRÀCTICA NÚM. 6: DETERMINACIÓ DE LA COMPOSICIÓ EN SUCRES, ÀCIDS ORGÀNICS I ANTOCIANOS EN FRUTOS, PER MITJÀ DE CROMATOGRAFIA LÍQUIDA D'ALTA EFICIÈNCIA (4 h).

PRÀCTICA NÚM. 9: REDACCIÓ DE TREBALLS SOBRE CADA UN DELS FRUITERS ESTUDIATS AL LLARG DEL CURS, DIRIGITS PEL PROFESSOR, I EXPOSATS EN EL LABORATORI AMB AJUDA DELS MITJANS NECESSARIS EN CADA CAS (MICROSCOPIS, LUPES, CABINA DE FLUX LAMINAR, VÍDEO, ETC.), ENFOCATS FONAMENTALMENT A L'ESTUDI DE PRÀCTIQUES DE LABORATORI D'INTERÉS EN FRUCTICULTURA (2 h/grup de 5 alumnes)

Estes classes pràctiques, considerant les pràctiques de camp i de laboratori realitzades en els cursos precedents, consistiran, fonamentalment, en treballs pràctics realitzats per l'alumne i dirigits pel professor, per a la seua posterior exposició, discussió i extracció de conclusions en classes conjuntes i contínues de laboratori on l'alumne podrà utilitzar els mitjans necessaris per a la seua exposició. Pel que en síntesi constarà de:

1é. Realització de treballs pràctics per l'alumne.
2é. Direcció dels treballs pel professor.
3é. Seminaris conjunts i continus realitzats en el laboratori, perquè en sessions de grups reduïts (20-30 alumnes) s'exposen tots els treballs individualment per cada alumne. A continuació s'establirà una base de discussió conjunta amb participació de tots els alumnes, per a extraure les conclusions pràctiques que redunden en la bona formació d'estos.
Objectius específics
1.- Que l'alumne/a siga capaç d'identificar les distintes espècies fruiteres.

2.- Que l'alumne conega i siga capaç de realitzar la caracterització morfològica, organolèptica i química de les distintes espècies fruiteres de zones àrides.

3.- Que conega les tècniques de HPLC
Metodologia docent
Els mètodes utilitzats en les classes teòriques seran el dogmàtic i dialèctic en la mesura que siga possible.
A més alguns dels temes s'impartiran directament en la parcel·la de fruiters, on els alumnes aniran comprovant i veient sobre el terreny allò que s'ha comentat en classe.
Sistemes d'avaluació
Al finalitzar el curs, i abans de fer l'examen teòric, tots els alumnes realitzaran un examen de reconeixement de material vegetal, que hauran d'aprovar com a requisit previ per a poder accedir a l'examen teòric o pràctic, en cas de no haver superat les pràctiques de l'assignatura (per curs o per mitjà d'examen final de pràctiques), també obligatòries per a aprovar l'assignatura.

Els exàmens de teoria es confeccionaran per mitjà d'un número suficient de preguntes llargues, preguntes curtes i tipus test (amb respostes o sense alternatives), de manera que en el seu conjunt siguen representatius de la matèria impartida Només podran examinar-se d'esta assignatura els alumnes que tinguen dret oficial per a això, per la qual cosa abans dels exàmens hauran de comprovar que el seu nom figura en les llistes corresponents.

Per a entrar als exàmens hauran de mostrar el seu D.N.I. A l'entrada, deixant-ho posteriorment sobre la taula d'examen per a posteriors comprovacions.

La revisió d'exàmens es realitzarà en el despatx del professor o professors que habitualment impartixen l'assignatura i en els dies i hores indicats en la llista que s'exposarà darrere de l'examen.
Bibliografia recomanada
Melgarejo Moreno, Pablo, "Prácticas de Fruticultura I", Murcia [s.n.] D.L. 2001 Pictografía
Melgarejo Moreno, Pablo, "El granado", Madrid Mundi-Prensa 1992
Melgarejo Moreno, Pablo, "La tapenera (Capparis spinosa L.)", [Madrid] A.Madrid Vicente imp.1999
Melgarejo Moreno, Pablo, "El cultivo de la higuera (Ficus carica L.)", Madrid A.Madrid Vicente imp.1999
Melgarejo Moreno, Pablo, "Tratado de fruticultura para zonas áridas y semiáridas v.I El medio ecológico, la higuera, la tapenera y el nopal", Madrid A. Madrid Vicente Mundi-Prensa 2000
Melgarejo Moreno, Pablo, "Tratado de fruticultura para zonas áridas y semiáridas v. II Algarrobo, granado y jinjolero", Murcia A. Madrid Vicente Mundi-Prensa 2003
Melgarejo Moreno, Pablo / Martínez-Nicolás, J. J. / Martínez Tomé, J., "Production, processing and marketing of pomegranate in the Mediterranean region advances in research and technology Proceedings of the symposium jointly organized by CIHEAM and Escuela Politécnica Superior de Orihuela of the Universidad Miguel Hernández (EPSO-UMH), Orihuela (Spain), 15-17 October 1998", Zaragoza CIHEAM EPSO-UMH 2000
TOUS MARTI, Joan, "El algarrobo", Madrid Mundi-Prensa 1990
Flores Domínguez, Antonio, "La higuera Frutal mediterráneo para climas cálidos", Madrid Mundi-Prensa 1990
García Berenguer, A., "La jojoba Nueva especie oleaginosa perenne en España", Madrid Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias 1984
Bibliografia addicional
Baldini, Enrico, "Arboricultura general", Madrid Mundi-Prensa 1992
Hartmann, Hudson T., "Propagacion de plantas Principios y practicas", Mexico Compañía Editorial Continental 1990
Albujer Sánchez, Enrique / Lozano Conejero, Manuel / Sánchez García, Juan / Toledo Paños, Julián, "Plagas del granado estrategía de lucha", [Valencia] Conselleria d'Agricultura i Pesca D.L. 1991
Westwood, Melvin N., "Fruticultura de zonas templadas", Madrid Mundi-Prensa 1982
Diehl, R., "Fitotecnia general", Madrid Mundi-Prensa 1985
Gil-Albert, Fernando, "Morfología y fisiología del árbol frutal", Madrid Mundi-Prensa 1980
Gil-Albert, Fernando, "La ecología del árbol frutal", Madrid Mundi-Prensa MAPA 1989
Gil-Albert, Fernando, "Técnicas de mantenimiento del suelo en plantaciones frutales", Madrid Mundi-Prensa MAPA 1991
Gil-Albert, Fernando, "Técnicas de plantación de especies frutales", Madrid MAPA Mundi-Prensa 1992
VOZMEDIANO, Jesus, "Fruticultura Fisiologia, ecologia del arbol frutal y tecnologia aplicada", Madrid Servicio de Publicaciones Agrarias D. L. 1982

Última actualización: 12/09/2012



Imprimir la página actualImprimir información de la asignatura
 
     
información

Escuela Politécnica Superior de Orihuela