HISTÒRIA DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA AssignaturaCodi: 1455Titulació: Grau en DretFacultat de Ciències Socials i Jurídiques d'ElxCurs: Curs 4 de Grau en DretSemestre: 2Tipus: OptativaIdioma: CastellàECTS: 6Teoria: 3Pràctica: 3Hores: 150Adreçades: 60Compartides: 40Autònomes: 50Matèria: OPTATIVES DEL CENTREMòdul: Competències Transversals i ProfessionalsWeb docent Departament: Ciència JurídicaÀrea: HISTÒRIA DEL DRET I DE LES INSTITUCIONS Contingut relacionat Carregant... DescripcióEvolució de l'administració de justícia en les èpoques moderna i contemporània; anàlisi dels òrgans unipersonals i pluripersonales de les jurisdiccions ordinària i especials, de l'activitat judicial i estatut personal dels jutges. La justícia popular.ProfessoratNomResponsableTeoriaPràcticaPEREZ JUAN, JOSÉ ANTONIO■PAYA POVEDA, JOSE MIGUEL■■Interés professionalLa Història de l'Administració de Justícia oferix als graduats en dret la base intel·lectual jurídica necessària per a comprendre l'evolució de l'administració de justícia espanyola des de l'Antic Règim fins a l'època constitucional. Esta assignatura ajuda a comprendre la regulació actual de la majoria de les institucions jurídiques actuals i informa sobre quals són els orígens de la seua configuració actual.Competències i resultats d'aprenentatgeCompetències GeneralsConeixement adequat de les administracions, empreses, institucions, organismes públics i organitzacions en general, reglamentacions i procediments necessaris per a la realització de treballs i altres activitats.Capacitat crítica i analítica.Capacitat de treball en equips multidisciplinaris i multiculturals.Competències EspecífiquesPrendre consciència de la importància del Dret com a sistema regulador de les relacions socials.Llegir i interpretar textos jurídics.Adquirir una consciència crítica en l'anàlisi de l'ordenament jurídic.Comprendre el caràcter històric del dret i conéixer l'origen i l'evolució dels ordenaments jurídics.Desenvolupar i estructurar normatives.Objectius (resultats d'aprenentatge)01Els estudiants seran capaços de descriure l'Administració de Justícia durant l'Antic Règim02Els estudiants seran capaços d'identificar i discutir els orígens, composició i funcionament de les principals institucions de l'administració de Justícia com els Consells; les Chanchillerias i les Audiències; així com la Justícia Municipal03Els estudiants seran capaços d' explicar l'Administració en l'Etapa Constitucional04Els estudiants seran capaços d' examinar les principals institucions de l'Administració en l'Etapa Constitucional: El Tribunal Suprem , les Audiències Territorials, els juís per jurat i de la jurisdicció contenciós-administrativa.05Els estudiants seran capaços de manejar els principals textos jurídics relacionats amb la matèria, així com discutir-los i criticar-los.06Els estudiants seran capaços d'examinar, relatar i explicar la discussió parlamentària dels textos jurídics anteriorment assenyalats.ContingutsTemes de teoriaUnitats didàctiquesU1L'Administració de Justícia en la Monarquia AbsolutaU2L'Administració de Justícia en l'època ContemporàniaAssociació objectius i unitatsObjectiu/UnitatU1U2010203040506CronogramaSetmanaUnitats didàctiquesHores dirigidesHores compartidesHores autònomesHores totals1U142282U142283U142284U142395U142396U1433107U1433108U2434119U24241010U24341111U24341112U24341113U24241014U24441215U244412Pràctiques de l'assignaturaBibliografia BàsicaAparicio, Miguel A. "El status del Poder judicial en el constitucionalismo español (1808-1936)". Barcelona Madrid Ministerio de Justicia e Interior Universitat de Barcelona 1995. Roldán Verdejo, Roberto. "Los jueces de la monarquía absoluta : su estatuto y actividad judicial : Corona de Castilla, siglos XIV-XVIII". La Laguna Universidad de La Laguna, Secretariado de Publicaciones 1989. Bibliografia ComplementàriaAlamillo Sanz, Fernando J. "La administración de justicia en los clásicos españoles de los jueces, escribanos, alguaciles, cuadrilleros, corchetes, procuradores, abogados, ladrones, pícaros, presidiarios y otras gentes de mal vivir". Madrid Civitas 1996. Arrieta Alberdi, Jon. "El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707)". Zaragoza Institución Fernando el Católico 1994. Baltar Rodríguez, Juan Francisco. "Juntas de Gobierno de la monarquía hispánica (siglos XVI-XVII)". Madrid Centro de Estudios Políticos y Constitucionales 1998. Barrios, Feliciano. "El Consejo de Estado de la Monarquia Española 1.521-1.812". Madrid Consejo de Estado 1984. Barrios, Feliciano. Domínguez Nafria, Juan Carlos / Maqueda Abreu, Consuelo. "Textos de historia del derecho español". Madrid Universitas 2002. Bethencourt, Francisco. Palomo, Francisco trad. "La Inquisición en la época moderna España, Portugal e Italia, siglos XV-XIX". Tres Cantos (Madrid) Akal D.L. 1997. Cabrera Bosch, María Isabel. "El Consejo Real de Castilla y la ley". Madrid Consejo Superior de Investigaciones Cientificas 1993. Carlos Morales, Carlos Javier de. "El Consejo de Hacienda de Castilla, 1523-1602 patronazgo y clientelismo en el gobierno de las finanzas reales durante el siglo XVI". [Valladolid] Consejería de Educación y Cultura 1996. Díaz González, Francisco Javier 1968-. "La Real Junta de Obras y Bosques en la época de los Austrias". Madrid Dykinson D.L. 2002. Escudero, José Antonio ed. "PERFILES jurídicos de la inquisición española". Madrid Instituto de Historia de la Inquisición, Universidad Complutense 1989. Fairén Guillén, Víctor. "Los procesos penales de Antonio Pérez". Zaragoza El Justicia de Aragón 2003. Fernández Conti, Santiago. "Los Consejos de Estado y Guerra de la monarquía hispana en tiempos de Felipe II (1548-1598)". Valladolid Junta de Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura 1998. Garriga, Carlos(Garriga Acosta). "La Audiencia y las Chancillerías castellanas (1371-1525) historia política, régimen jurídico y práctica institucional". Madrid Centro de Estudios Constitucionales 1994. Gómez González, Inés. "La justicia, el gobierno y sus hacedores la Real Chancillería de Granada en el Antiguo Régimen". Granada Comares 2003. Gómez-Rivero, Ricardo. "El Ministerio de Justicia en España : (1714-1812)". Madrid Centro de Estudios Políticos y Constitucionales 1999. Gómez-Rivero, Ricardo. "El Tribunal del jurado en Albacete (1888-1936)". Albacete Instituto de Estudios Albacetenses "Don Juan Manuel" 1999. Llorente, Juan Antonio. "Memoria histórica sobre la qual ha sido la opinión nacional de España acerca del Tribunal de la Inquisición Leída en la Real Academia de la Historia". Valladolid Maxtor [2002]. Martínez Pérez, Fernando. "Entre confianza y responsabilidad la justicia del primer constitucionalismo español [1810-1823]". Madrid Centro de Estudios Políticos y Constitucionales 1999. Molas Ribalta, Pere. "La audiencia borbónica del Reino de Valencia, 1707-1834". Alicante Universidad de Alicante 1999. Moreno Navarrete, Miguel Angel. "La prueba documental estudio histórico-juridico y dogmático". Madrid ; Barcelona Marcial Pons 2001. Netanyahu, B. Alcalá Galve, Ángel 1928- / Morón Arroyo, Ciriaco trad. "Los orígenes de la Inquisición en la España del siglo XV". Barcelona Crítica D.L. 1999. Pino Abad, Miguel. "La tacha de testigos en su evolución histórica hasta la nueva ley de enjuiciamiento civil". Córdoba Universidad. Servicio de Publicaciones 2002. Rodríguez Besné, José Ramón. "El Consejo de la Suprema Inquisición". Madrid Complutense 2000. Romero Tallafigo, Manuel. "Historia del documento en la Edad Contemporánea La comunicación y la representación del poder central de la nación". Carmona S&C ediciones 2002. Sánchez, Dolores M. "Las juntas ordinarias tribunales permanentes en la corte de los Austrias". Madrid UNED 1995. Villalba Pérez, Enrique. "La administración de la justicia penal en Castilla y en la Corte a comienzos del siglo XVII". Madrid Actas 1993. "La administración de justicia en la historia de España Actas de las III Jornadas de Castilla-La Mancha sobre investigación de archivos : Guadalajara 11-14 de noviembre de 1997". [Toledo] Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha Guadalajara Anabad Castilla-la Mancha 1999. EnllaçosProgramariMetodologia i avaluacióMetodologiaAprenentatge orientat a projectes: Realització d'un projecte per a la resolució d'un problema, aplicant aprenentatges adquirits i fomentant habilitats relacionades amb la planificació, disseny, realització d'activitats i obtenció de conclusions.Expositiu/Lliçó magistral: Transmetre coneixements i activar processos cognitius en l'estudiant, implicant la seua participació.AvaluacióMetodologia La metodologia que s'ha de seguir combinarà les explicacions teòriques amb el comentari i estudi pràctic de legislació i documentació històrica. Per a això la docència s'estructura en dos fases: La primera, denominada Seminari permetrà a l'alumne conéixer la legislació i pràctica processal en matèria d'administració de justícia a a Espanya des de l'època medieval a l'actualitat. Es manejarà documentació de l'època que es combinarà amb la lectura d'estudis i articles especialitzats. En la segona, denominada Anàlisi, l'estudiant haurà d'aplicar els seus coneixements teòrics consultant i treballant diferents textos i manuals, per a aprofundir en l'administració de justícia d'un període determinat o en una institució jurídic política. El treball d'investigació s'entregarà en format electrònic i paper, i haurà de defendre's en sessió pública davant dels seus companys. A l'inici del curs es consensuarà entre el professor i l'alumnat un cronograma per al desenrotllament de les sessions. Sistema d'Avaluació S'establixen dos sistemes d'avaluació: A) Avaluació FINAL.- Realització d'una prova objectiva que constarà de cinc preguntes d'extensió mitjana sobre el temari de l'assignatura. L'alumne haurà de contestar necessàriament a quatre qüestions que seran valorades de de 0 a 2,5 punts cada una. Una resposta en blanc o amb puntuació inferior a 1 impedirà superar l'examen. El qualsevol cas l'alumne haurà d'entregar el dia de la prova el comentari i anàlisi de les lectures i textos obligatoris de l'assignatura. B) Avaluació CONTINUA.- El sistema d'avaluació contínua és voluntari. L'elecció d'este mecanisme comporta: 1.- Assistència obligatòria a classe. 2.- Comentari i anàlisi de lectures obligatòries. 3.- Pràctica d'investigació. En qualsevol moment l'alumne podrà renunciar a este sistema i acollir-se al règim general d'avaluació final. La qualificació final es fixarà atenent a la nota obtinguda en els distints comentaris realitzats, l'assistència a classe, així com la participació i interés en el desenrotllament de les pràctiques d'investigació i exposició de les mateixes.