L'autor defineix el concepte de mètode i els trets del mètode científic en les ciències de la salut i també com han d'aplicar-se a la recerca clínica. Descriu la validesa, fiabilitat, com a condicions claus en un mesurament. Analitza la calidesa de la inferència a partir de determinades poblacions i aborda el concepte de validesa en els processos d'inferència així com els errors com a defectes de la validesa interna o l'error aleatori. Després d'aclarir la finalitat d'una recerca l'autor aborda els tipus de recerca possible i els analitza. També defineix el concepte de recerca traslacional i analitza els seus principals reptes Els autors després de definir el concepte d'epidemiologia clínica expliquen el seu interès i aplicabilitat en la pràctica clínica.
Analitzen els trets del procés i realitzen una anàlisi clínica assenyalant la importància de la variabilitat en les observacions clíniques i les seues fonts de variació.
Caracteritzen les mesures usades en l'observació i defineixen els diferents tipus de variables.
Assenyalen els trets que tenen les proves diagnòstiques utilitzades en clínica respecte al valor que puguen afegir a la presumpció diagnòstica.
Aborden el criteri de prevenció en clínica i els seus diferents nivells, així com els nivells de recomanació per a valorar un estudi de prevenció.
Defineixen la qualitat de l'evidència aportada per cada tipus d'estudi.
Posteriorment s'ocupen de com aportar qualitat als judicis pronòstics, tipus d'estudis a realitzar i valoració epidemiològica convenient (taxes)
Aborden la qualitat dels estudis que mesuren indicacions terapèutiques (eficàcia, efectivitat, eficiència) i acaben quantificant la incertesa i el risc, assenyalant les mesures útils a aquest efecte.
Classifica els possibles biaixos genèrics i aprofundeix en la manca de precisió, la qual cosa seria l'error aleatori. Finalment descriu les possibles fonts de variabilitat i la seua mesura.